Ben tornat.

Abans-d'ahir algú que m'estimo moltíssim em va animar a tornar a escriure en un blog. Hi he estat pensant i he decidit no quedar-me'n amb les ganes; és el que faré dins del que el temps em permeti. Ja se sap que, darrerament, no podem gastar-lo, el temps. Val més estalviar-lo.

En tot cas, escric això únicament per tornar a encetar el meló d'aquest blog altra vegada. Per deixar constància d'això que em proposo, encara que suposo que ningú veurà aquesta entrada fins que en comparteixi alguna de posterior que pensi que explica alguna cosa interessant, alguna cosa que no faci perdre el temps a ningú.

A més, també vull deixar clar, encara que no se m'hagi demanat cap mena d'explicació ni cregui que ningú ho faci, per què aprofito aquest blog antic i xuclat pel desús en comptes de crear-ne un de nou. El motiu és senzill: qui va escriure totes les entrades antigues que us podeu entretenir a remenar sóc jo. No és cap qüestió de fer-se el fatxenda en un acte de valentia, fent veure que puc deixar de banda tota la vergonya que em pot arribar a fer que algú veiés què deia en Joan de 2011, la qual, tot i que és poca, existeix. Es tracta que sense dir el que fa temps vaig dir, sense dir tot el que he dit i tot el que diré, no podré arribar a dir el que dic en un present. Es tracta que la formació és constant, un cercle interminable, pel que ha de passar i passar i passar cada vegada una versió de nosaltres mateixos alterada en un aspecte. Si millorada o no, ja és una altra qüestió. Alhora és per aquest mateix motiu que decideixo conservar-li el títol al blog.

Ben tornat sigues, JoanxD.